Un dels objectius de l’anestèsia és evitar el dolor tant al llarg de la cirugia, com en el període postoperatori, així com en altres procediments terapèutics. El metge anestesista serà l’encarregat d’administrar una sèrie de fàrmacs per aconseguir aquest objectiu.
Segons el seu estat de salut, tipus d’operació i preferències de tractament, se li aplicarà un d’aquests quatre tipus d’anestèsia.
L’anestèsia local consisteix en la pèrdua de la sensibilitat en una petita zona del cos. S’administra una injecció d’anestèsic local a la zona a intervenir.
També es poden administrar gotes anestèsiques a alguns procedimients oftalmològics, com en la intervenció de catarates.
L’anestèsia regional consisteix en la pèrdua de la sensibilitat en una regió del cos. S’administra l’anestèsic local en la proximitat del nervi o grup de nervis que inerven la zona a intervenir.
Aplicació de l’anestèsic local aprop de la sortida dels nervis a nivell de medul·la espinal. S’utilitza en cirugies de les extremitats inferiors, com les hernies, cirugia urològica o cesàries.
Existeixen diferents modalitats:
S’administra l’anestèsic local aprop del nervi o grup de nervis que inerven la zona a operar. Es realitza mitjançant agulles especials guiades sota visió ecogràfica.
Estat temporal d’insconsciència, semblant a un somni profund, en el que el paciente no sent dolor. S’aconsegueix administrant una sèrie de fàrmacs, diferents als anestèsics locals, per via endovenosa o per inhalació de gasos anestèsics.
Inici de l’anestèsia, mitjançant fàrmacs inductors endovenosos (propofol) o inhalats en el cas dels nens.
El manteniment de la anestèsia es pot realitzar per via endovenosa o amb gasos inhalats a través de mascareta o tub a la tràquea.
Un cop finalitzada la cirugia s’interromp l’administració dels anestèsics i s’inicia el despertar del pacient.
Tant durant l’anestèsia general com durant l’anestèsia locoregional l’anestesista vigila en tot moment les constants vitals i adapta l’anestèsia a les diferents situacions que poden donar-se en el transcurs de la cirugia.
La sedació ajuda a facilitar la tolerància a determinats procediments realitzats amb anestèsia local o regional i en procediments diagnòstics. Pot ser d’ajuda especialment en pacients nerviosos o aprensius.
Aquesta pot variar des d’una sedació lleu, on el malalt respon a ordres i pot seguir les instruccions del metge, fins a una hipnosis amb respiració espontània, assistida amb oxigen suplementari en funció del procediment.